juny 262018
 

Qui digui que hi ha rivals petits, no ha hagut de bregar tota una nit amb un enemic terrible:  un minúscul mosquit.  Això dels equilibris, o desequilibris, de forces amb resultats de vegades sorprenents és vell, molt vell.  David ja va vèncer Goliat, segons la Bíblia, de fet.  Però si fem el salt als temps moderns, només cal parlar amb qualsevol esportista perquè ens reconegui que sempre poden aparèixer resultats sorprenents, en qualsevol competició.  Sense anar més lluny, aquesta idea és gairebé un tòpic parlant de futbol, ara que tenim el mundial en marxa, o d’esports com els que es poden veure en els Jocs del Mediterrani que, encara que no ho sembli, també es disputen aquests dies.

Sigui com sigui, menystenir el rival sempre és un error estratègic important que, de vegades, ens pot dur al fracàs més estrepitós.  I és que massa sovint o bé ho fiem tot a les nostres forces, o bé no acabem de creure en tot el nostre potencial, i aleshores passa el que passa.  Però, de tant en tant, els resultats ens sorprenen i es trenca la regla bàsica que afirma que un partit de futbol és allò que juguen onze contra onze i que sempre guanya Alemanya, i els petits, de manera inesperada, vencen.

Ara que és temps de calor, recordem que no podem menystenir la força dels aparentment més febles.  Un minúscul mosquit ens pot fotre la nit enlaire, sense cap mirament, i sense que puguem fer practicament res per evitar-ho.  Important  lliçó de l’estiu, que no acabem d’aprendre mai, tot i que cada any torna.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

css.php