març 142018
 

“Spain is different”.  El vell lema turístic del franquisme, en aquells temps en què Manuel Fraga, aleshores ministre d’Informació i Turisme, i més endavant fundador del PP, feia i desfeia com volia, sempre  lleial al servei de la dictadura, segueix, avui, ben viu, com tantes i tantes coses d’aquella etapa fosca i cruel.

Que el Tribunal Europeu dels Drets Humans sentencia Espanya per haver condemnat aquells que un dia van cremar una foto del rei, perquè considera que aquest gest és una manifestació de la llibertat d’expressió i no un delicte contra la corona?  Doncs el Congrés dels Diputats, amb els vots de la dreta franquista del PP, ajudada pels seus socis neofalangistes de Ciutadans i la fidel oposició (cada cop més fidel i menys oposició) socialista, voten per mantenir aquesta figura suposadament delictiva per evitar qualsevol vol contraria a la monarquia.

Que no hi ha manera humana de dictar una ordre de detenció contra els membres del nostre Govern legítim a l’exili, ni a Bèlgica, ni a Dinamarca, ni a Suïssa, ni a la Gran Bretanya, perquè cap d’aquests països no reconeixeria contra ells els delictes que se’ls volen atribuir?  Cap problema, l’amenaça policial i judicial es manté a Espanya i punt.  Què en sabran, ells.

Que el capellà que mana al Valle de los Caídos es nega a atendre una citació del Senat perquè es veu que té molta feina?  Cap problema, la comissió de senadors es trasllada al Valle, no fos cas que el molestessin, de tant enfeinat com està mantenint viva la memòria del dictador i es pogués ofendre.

Que tothom, a tot arreu, reconeix que hi ha presos polítics, a Espanya?  Cap problema, aquí es gira la cosa, es parla de polítics presos, o directament de delinqüents, tant si han estat jutjats i condemnat com si no (un detall menor, es veu), i tan contents.  Això sí, els perseguits o condemnats per delictes econòmics de tota mena, campen per allà on volen, institucions incloses.  Només faltaria.

Realment, el món democràtic pot dir el que vulgui, que Espanya va a la seva, en ple Segle XXI, mantenint l’essència més pura del franquisme viva i ben viva.  Això sí, es vey en un estat de dret, amb una monarquia parlamentària i una democràcia constitucional ben consolidada.  O això diuen.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php