jul. 112017
 

No és cap novetat, però les notícies de gent trobada  morta a casa seva al cap de molt de temps sense que ningú les trobés a faltar sempre sorprenen i sempre ens interroguen sobre quina mena de societat hem fet entre tots.  Fa uns dies llegíem una d’aquestes notícies, que parla d’una dona trobada morta al cap de set anys.

La notícia té uns quants elements que ens haurien de fer reflexionar.  El primer, l’automatisme dels bancs i de les immobiliàries, que mentre puguin cobrar rebuts ja van fent.  Quan es van acabar els diners del compte corrent van començar a saltar alarmes, no abans.  D’altra banda, un cotxe abandonar durant set anys en un pàrquing es veu que tampoc no  suposa cap anomalia, imagino que més enllà de comentaris entre els veïns sobre l’estat del vehicle, en el millor dels casos.  Tampoc no devia suposar res d’estrany una bústia a petar de cartes que ningú no recollia.

És molt trist, però vivim en un món en què pots morir i pot ser que ningú no et trobi a faltar.  Potser aniria sent hora de repensar una mica les nostres formes de relació social, tant si som veïns, com amics, coneguts, o el que sigui, perquè casos com el de Maria del Rosario són un interrogant massa gros com per obviar-lo sense més.  Provem a imaginar que aquesta dona era algú que nosaltres coneixíem?



 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php