juny 112017
 

Res no és etern, però els canvis acostumen a ser sempre a millor.  Tot té el seu moment, la seva etapa més o menys llarga i, de tant en tant, convé tancar finestres i obrir portes, treure barreres i descobrir un panorama només intuït però ample i lluminós, molt més del que havíem imaginat.

Canviar costa, fa mandra, potser inclús és car, però cal.  Fins i tot els canvis més senzills, domèstics, esdevenen una dificultat que per naps o per cols sempre es van deixant per a un altre dia, fins que aquell dia finalment arriba.

Ahir vam estrenar un nou espai a la llum del capvespre i d’una lluna plena i suggeridora.  Ahir, allò que durant anys havia estat només una fantasia i, en el fons, una frustració, es va obrir pas per mostrar-nos secrets amagats molt més agradables del que esperàvem.  Ahir va començar alguna cosa nova, cridada a ser important i protagonista de moments dignes de retenir en la memòria, igual com tants altres que ja són història i record d’ulls mirant rere una barana o a través dels vidres.



 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php