juny 102017
 

Ahir finalment vam tenir data i pregunta.  Tot en ordre, tots contents i tot massa vist, francament.  Avui, l’endemà, som, si fa no fa, allà on érem fa tres anys, amb gairebé els mateixos protagonistes i no sé jo si amb la lliçó apresa.  I espero que sí, perquè la innocència ja fa dies que l’hem perduda.

De tota manera, el que sí que ha canviat en aquests darrers tres anys és una legislatura coixa, potser molt ambiciosa -tot i que en tinc els meus dubtes- però amb molt pocs resultats socials, amb molt pocs avenços en tots els àmbits, i això fa mal.  Ara som a les portes d’alguna cosa.  No sé  si a les portes d’un déjà vu de fa tres anys, d’una cascada de sentències i condemnes, d’un autèntic pas endavant, o d’una combinació estranya de tot plegat o de diversos elements.  De moment, silenci a l’altre costat.  Un silenci significatiu, tranquil, tenint en compte que falten tres mesos llargs i tot un estiu fins al primer d’octubre.  No hi ha presa, tot arribarà, perquè gestionar els temps acabarà sent fonamental.

No vull ser jo qui posi aigua al vi, però la sensació que tinc del que vam viure ahir, ara mateix, és una barreja d’escepticisme i de resignació.  Escepticisme perquè no sé si tot plegat acabarà servint de res i resignació davant d’uns polítics que, tret de comptades excepcions, no em fa l’efecte que pugui donar la talla per tirar endavant res de nou ni de positiu en cap sentit.

Sigui com sigui, tenim nova data i nova pregunta.  Ja veurem fins on ens duen, ara.



 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php