Feb 162017
 

Es poden arribar a gastar, les paraules?  Sí, ja sé que no, que per molt que repetim una paraula no acabarà desapareixent ni dels diccionaris ni de la nostra memòria.  Però pot ser que a força de repetir-la, acabi perdent el seu significat?

Des de fa temps, i cada cop amb més intensitat, veiem com aquesta dreta espanyola, hereva del franquisme (una dictadura feixista encara no condemnada, no ho perdem mai de vista, per si de cas), utilitza termes com “nazi” o “feixista” per referir-se als independentistes catalans.  Aquests mots tan contundents i amb tantes implicacions històriques, han anat substituint lentament però de manera implacable altres com ara “radicals” o “separatistes”, que ja gairebé no resulten ni ofensius.  I el procés de substitució no em sembla pas una anècdota.

No tinc clar si realment es tracta d’identificar els catalans amb aquells que van executar exterminis en massa, cosa bastant inconsistent vista la realitat catalana -per més que vulguin dir- o si del que es tracta és de banalitzar el nazisme i el feixisme perquè, un cop polits i nets de part de la seva càrrega negativa, que passarà a l’independentisme, puguin tornar a ser utilitzats i fins i tot defensats, o si més no els seus continguts ideològics de sempre, com a garants d’una nova realitat política.  Insisteixo que cal no perdre mai de vista d’on venen aquells que fan servir aquests mots amb tanta alegria.

També pot ser que les dues possibilitats siguin certes.  Matar dos ocells d’un sol tret sempre va bé.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php