Nov 182016
 

Vivim en un món, en una societat, frenètics, on els canvis són gairebé una constant d’uns anys cap a aquí, segurament alimentats per una  profunda crisi econòmica i per una no menys profunda crisi d’identitat, d’ideologies i de valors.  El resultat és un món on tot allò que veiem avui, demà mateix, o d’aquí a una estona, pot haver canviat, com una mena de laberint pel qual no sabem ben bé com transitar, ni menys encara com sortir-ne.

Mirem cap a on vulguem, des de l’oferta de productes de tota mena fins als partits polítics, i provem de comparar-los amb la imatge que en tenim de fa 2, 3 o 5 anys, i serà inevitable una certa sensació de vertigen.  I nosaltres al mig de tot, sense saber on agafar-nos ni cap a on hem de tirar.  Una mica és com si sempre ens trobéssim pujant unes escales que belluguen constantment, com passa a Hogwarts, l’escola de Harry Potter.

Potser sí que és aquest començament de segle, que se’ns està fent especialment llarg i intents, però la sensació de poca certesa en massa coses és cada dia més intensa.  Potser el millor, si podem fer-ho, és seure, amb una piruleta de colors a les mans, amb la mirada innocent i distant d’un nen, a esperar que tot pari una mica i tinguem clar què cal fer i cap a on van tirant.  Mentre esperem, entre llepada i llepada al caramel, podem jugar a imaginar una societat millor i més segura on viure.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php