Nov 242015
 

Avui, compareixença anunciada del president.  A veure què dirà, perquè em temo que no deu tenir massa bones notícies, aquest cop.  Potser sí que tornarà a treure un conill del barret i marcarà un camí a seguir, però també podria ser que digués que ell vol ser part de la solució i no del problema i deixi pas, o que entoni un “a les urnes ciutadans”, o que ens pinti un futur negre al qual ens haurem d’anar fent a la idea.  O potser farà com els presidents dels equips de futbol, que ratifiquen l’entrenador per fer-lo fora als quinze dies.  No ho sé, però no em fa cap gràcia la convocatòria.

No ens enganyem, la nostra encara imaginada república és tan sols un adolescent revel, d’aquells que diuen “marxo de casa, amb els meus amics” i tu, pare, te’l mires i li dius “amb quins diners?”.  I calla, arrufa el nas i se’n torna cap a la seva habitació renegant de tot a lamentar-se amb els col.legues i a tornar a fer plans impossibles.  Siguem sincers:  qui, que hagi tingut fills adolescents, no s’hi ha trobat?  Oi que la resposta funciona?  Doncs aquesta és la nostra república, ara mateix.  Mireu si els ha estat fàcil.

Potser sí que el president anunciarà que ha trobat una feina, precària o no, però que dóna el marge de maniobra suficient per a l’emancipació, perquè el sou anirà al seu compte.  Posats a somiar, que no sigui per això.  Aviat ho sabrem.  Mentrestant, però, deixeu-me ser clarament pessimista perquè no veig que la situació convidi a llençar gaires coets.  Més aviat al contrari, que ja fa dies que vaig deixar enrere l’adolescència.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php