Mai 122013
 

Va dir algú que caminar per la Segarra, en aquest temps, era com caminar a càmera lenta.  Alguna cosa deu tenir de veritat quan el paisatge primaveral d’aquesta part del país (entre d’altres) ens regala una imatge de monotonia verda només alterada pel moviment suau de les espigues quan s’alça alguna mica d’aire, i la presència d’algun que altre poblet que trenca el domini aclaparador del verd.

Viure a càmera lenta.  Quina idea tan fantàstica en un temps de presses i engoixes.  Ni que només sigui una estona, un dia festiu, per exemple, caldria intentar trencar la rutina, deixar-nos endur pel ritme que marquen les estacions i la pròpia terra i desar una estona al calaix aquest afany de córrer.

La primavera és un temps de contrastos, perquè mentre la natura esclata després de la llarga nit de l’hivern, amb tota la seva varietat de colors, també ens ofereix aquesta monotonia dels sembrats, com si vulgués mostrar-nos que cal donar temps al temps i aprendre a esperar que tot faci el seu curs, amb calma, perquè arribi la collita, en el seu moment just.  Ni abans ni després, per més que ens hi entestem.

Creuar la Segarra i tirar amunt, fins a Girona, per gaudir del seu temps de flors és una magnífica proposta per aquests dies, i una excel.lent manera de trencar la rutina i alentir el ritme.

 

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php