Mai 102013
 

Kramer contra Kramer” és el títol d’una pel.lícula de 1979 (l’any d’aprovació del primer estatut d’autonomia de la Catalunya de postguerra) que m’ha vingut al cap tot repassant algunes de les darreres notícies sobre les disputes internes del PP.

Fa un parell de dies, el PP català plantava el president extremeny José Antonio Monago.  Ja és curiós que ni les representants més espanyolistes del sempre espanyolista PP català s’hagin volgut deixar veure al costat del seu company de partit.

Per la seva banda, la sempre present Esperanza Aguirre segueix amb la seva particular guerra amb el Govern en general, i contra el seu president, en particular.  Al pas que va, no descarto que acabi presentant-se també a les primàries del PSOE, per disputar un lloc tant a Rubalcaba com a Chacón.

Deuen ser problemes de parella, o de gelosia, o ves a saber què.  El cas és que aquestes lluites de poder al si dels partits no són alienes als socialistes ni als convergents, per exemple.  Però això mereixeria molt més temps i, francament, no em ve massa de gust.

Imagino que tot plegat deu ser perfectament normal, en la dinàmia pròpia d’aquesta mena de suma de clans que acostumen a ser els partits polítics.  Si no fos perquè em fa riure, fins i tot resultaria penós.  Encara que la gran pena és que s’estan rifant els nostres diners i el nostre futur, igual com es jugaven els Kramer el del seu fill.  I totes aquestes històries mai no acostumen a acabar massa bé, sobretot per als més febles.

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php