Mai 032013
 

Diu molt poc en favor de la qualitat democràtica dels partits polítics el fet que hagi de ser un periodista, amb el seu programa de televisió, qui dispari totes les alarmes sobre determinats temes que el temps i la voluntat de determinats sectors han contibuit a soterrar.  El darrer exemple és el programa “Salvados” dedicat a l’accident del metro de València.

Vaig veure el programa en qüestió i reconec que em va indignar l’actitud de Juan Cotino, president del Parlament valencià qui, amb una arrogància i un cinisme intolerables en qualsevol servidor públic, no va respondre cap de les qüestions que li va plantejar el seu entrevistador, malgrat que anaven referides a una enorme tragèdia humana.

Aquest posat cínic, altiu, propi d’aquell que se situa per damunt de totes les normes socials i ètiques, però, no és exclusiu de Cotino, un personatge que, si encara tingués un mínim de dignitat, després del seu espectacle televisió, ja hauria hagut de plegar de qualsevol responsalitat pública.  Però és clar, el seu posat és el seu habitual i, per tant, una cosa prou normal i generalitzada entre els seus col.legues. Prou normal com perquè no tingui res a comentar.

Altres exemples d’aquesta indignitat d’una determianda classe política?

– Andrea Fabra i el seu ja famós “que se jodan” dirigit als aturats.

– Qualsevol declaració del ministre Montoro.  Directament ofensives totes.

– Les habituals declaracions de la ministra de Treball.  Una persona que mai no ha treballat fora del seu partit.

– Considerar els joves que emigren com a practicants de mobilitat geogràfica i orgull de l’Espanya que exporta talents.

– La condescendència d’un Rajoy que, des de ben lluny, afirma que pot entendre la indignació dels aturats.

– Les crides a no deixar-nos enganyar per les dades de l’atur, perquè l’economia millora.  La de qui?

– L’elogi dels rics i els pijos, perquè són els que gasten, per part de la delegada del Govern a Catalunya.

– El menyspreu a les famílies desnonades i la manca de voluntat per resoldre els seus drames.

I podríem seguir i seguir amb tota mena d’exemples que demostrarien que Cotino no és cap rara avis en el panorama polític, especialment si mirem altres membres del seu mateix partit.  De tota manera, hi ha una cosa que el fa prou especial:  la seva actitut burleta es manté sobre 43 tombes.  Tot un símptoma d’absoluta manca  de respecte a la societat en general i a les víctimes i les seves famílies en particular.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php