març 302013
 

No hi ha dubte que la Setmana Santa, cada any, ens regala un seguit d’imatges més o menys agradables, més o menys sorprenents, o més o menys difícils d’entendre, segons qui les miri.

Personalment, reconec que sempre m’han produit una important repulsió aquelles imatges en què els símbols religiosos es barregen amb les armes.  Em costa d’acceptar que les idees, les creences més profundes (siguin de la religió que siguin) s’hagin d’envoltar d’armament, perquè, de fet, el missatge de fons de qualsevol religió és la pau i l’amor, i això no lliga massa amb la tropa.  D’altra banda, quan la guerra s’ha emmascarat de continguts religiosos, les atrocitats més aberrants han estat la pauta de conducta.  Repassem la llista de guerres santes i de croades i tindrem una autèntica antologia de la perversitat humana.

Així doncs, veure la legió, armada, en processó amb un Crist (ni que sigui el de la Bona Mort) em costa molt de pair.  Potser és que, realment, aquesta manera de pensar, aquesta cultura que s’expressa d’aquesta forma, no són les meves, malgrat que algú no ho pugui entendre.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php