febr. 252013
 

Dissabte, èxit absolut de les marees ciutadanes.  O si més no de la que jo vaig poder veure.  De tota manera, i sense cap intenció de posar aigua al vi, vull plantejar una pregunta que sé del cert que no sóc l’únic que es fa:  per què la protesta social tendeix a expressar-se en castellà?  Per què la major part d’eslògans es criden en castellà, encara que es puguin enunciar perfectament en català, sense alterar-ne ni el ritme, ni la cadència, ni el contingut?

Potser per una suposada tradició no-catalanoparlant de les classes treballadores?  Potser perquè assumim que la societat està perfectament estratificada també per llengües?  Potser per repetició mecànica, un cop més, d’allò que dicten a Madrid?  La cosa em sembla una mica preocupant perquè es va manifestar clarament durant les acampades de l’11 M i no sembla que presenti cap indici de millora.

D’acord, digueu-me tiquismiquis, si voleu.  Però no oblideu, especialment els líders dels diferents moviments (cívics, socials…), que la submissió lingüística imposada, per molt que sigui en nom de la llibertat, de la justícia, o de la germanor universal -tant me fa- és una espressió de dictadura.  D’una dictadura tan subtil que ni ens adonem que l’exercim, però que ens retrata i deixa una fina pàtina d’hipocresia o d’insensibilitat, malgrat tot el que fem.

No val allò que l’important és allò que es diu i no la llengua en què es diu.  En nom d’aquest principi s’han subjugat moltes llengües fins al genocidi cultural.

Potser algun dia caldrà una marea de no sé quin color en defensa  de l’ús del català també en els espais de revindicació social?  Francament, no diria que no sense pensar-hi una mica.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php