gen. 272013
 

Per als que som de terra endins, el mar sempre ha estat aquella mena de paradís al qual només s’hi pot accedir de tant en tant i, potser per això, ens és tan apreciat.

El plaer per redescobrir qualsevol dia la calma, la remor i les olors del mar és un d’aquells petits privilegis dels quuals no en podem gaudir a diari.  Quina sana enveja de tantes i tantes persones que el tenen a tocar cada dia i que assaboreixen constantment un d’aquells luxes que no costen res i que aporten tanta satisfacció.

Avui, si no passa res, podrem retrobar la pau i la infinita bellesa d’aquest mar antic que tenim a prop.   I el fet mateix de ser-hi, de deixar-nos endur per aquesta enormitat blava, sense cap dubte, ens aportarà serenor i una inexplicable, però imprescindible, energia.

Avui ens retrobarem amb el mar, igual com de vegades fem amb la muntanya o amb els rius, i recordarem que res que fem mai no podrà superar allò que se’ns dóna de franc.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php