oct. 302012
 

No deixa de ser trist veure com un partit que va contribuir, de manera prou important, a construir la Catalunya actual, ara és una força sense força, valgui el joc de paraules, sense nord i a la deriva, incapaç de superar els atacs que venen dels seus parents espanyols que, a força de populisme i d’estratègies no sempre prou clares,  s’han fet amos del timó.

Després d’uns anys en què aquesta formació va ostentar una quota de poder enorme a totes les institucions catalanes, assistim ara a una autèntica debacle electoral, que es pot veure fortament agreujada el dia 25, i molt més encara si a cada intent d’articular una proposta programàtica, rep una desqualificació immediata des de Madrid.

És difícil fer determinades valoracions sense saber tot el que està passant, però no sé jo si determinades persones del PSC, justament aquelles més properes a la realitat actual i al futur immediat del país, no s’haurien de plantejar seriosament abandonar aquest vaixell que s’enfona i que, de fet, no els vol com a tripulació, malgrat que això suposi renunciar a un projecte al qual han dedicat bona part de les seves energies durant anys.  I és que tot anuncia que la tardor ha arribat també al PSC, o al que en quedi, i s’hi anuncia un hiver llarg i dur, amb uns estranys companys de viatge.

Les properes eleccions, entre altres coses, poden ajudar a dibuixar un mapa polític en evolució i, en qualsevol cas, molt diferent al de fa no gaire temps.  I és que el tancament mental dels partits espanyols arrasa amb tot, inclús amb els seus.  Qualsevol cosa en nom de la indissoluble unitat de la pàtria, un principi que no sap de dretes ni d’esquerres.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php