oct. 262012
 

De vegades, la política mata.  Això ho estem patint dia a dia.  No, no és que un ministre agafi una pistola i dispari des de la finestra del seu despatx, però sí que és cert que les mesures que un determinat ministeri pren  poden matar.  En poc temps hem pogut trobar, esmunyint-se entre esports i societat, algunes notícies sobre morts a causa de desnonaments, com ara aquesta, o aquesta.

Govern i oposició han manifestat reiteradament, en seu parlamentària i allà on ha calgut, la seva negativa a tirar endavant una reforma legal que garanteixi el dret a la dació en pagament en el cas de les hipoteques, ni han volgut arbitrar cap solució general de lloguer social, per exemple.  I ara en veiem els resultats:  un allau de persones foragitades de les seves cases i cada cop més que prefereixen morir a viure de segons quina manera.

Aquests suïcidis són, en realitat, autèntiques execucions signades per les entitats bancàries, rubricades pels governs i executades pels jutjats.  Però curiosament,  igual com passa amb qui dicta condemnes de mort, ningú no se’n sent responsable, perquè tot es fa en nom de la llei.  Això no són lleis, són sentències.

Quantes morts caldran perquè algun governant, tant me fa si s’autoproclama de dretes o d’esquerres, posi fi a aquesta macabra realitat?    Fins quan haurem de patir que els interessos de la banca esclafin els de les persones?  Algun dia es faran públiques les dades de defuncions directament vinculades a la mala praxi política (no a la crisi, no ens equivoquem)?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php