oct. 252012
 

Vivim en un país que és i no és.  D’alguna manera sembla com si la boira que ahir va començar a treure el nas per Ponent, aquesta boira que difumina la visió i ens ofereix paisatges a mig camí de la irrelitat, fos tot un metàfora de la Catalunya actual.

Tenim una mena de país que no ho és del tot, per allò que diu la Constitució.  Tenim una mena de Parlament que fa lleis, però no tant, no fos cas que molestin.  Tenim una mena de Govern que de vegades no sabem si realment pot governar o només gestionar.  Tenim una mena de bandera que sembla que fa nosa.  Tenim una mena d’himne que encara fa més nosa.  Tenim una mena de territori que tampoc no és ben bé nostre, perquè forma part, diuen, d’uns altres de més grossos.  Tenim una mena de constitució que en diem Estatut i que de ben poca cosa sembla que serveixi.  Tenim una mena d’escola catalana on el català no és tan present com caldria.  Tenim una mena de televisió, sempre a la picota.  Tenim una mena de policia, amb unes funcions concretes, però no pas totes.  I podríem seguir amb tota mena d’exemples de coses que tenim a mitges.

I ara surt el portaveu del Govern, Francesc Homs, i ens anuncia que necessitem una mena d’estat propi.  No senyor, no.  De “menes de” ja en tenim un tip.  O el que necessitem és un estat propi (sense “menes” de cap mena) o no cal moure ni un dit i ja ens podem anar posant bé per esperar, de la manera més elegant possible, l’aniquilació com a país.

Malament rai quan una persona intel.ligent com el portaveu del Govern parla de “menes”, perquè si fem cas dels precedents, acabarem fent cap a una mena de res.  I això fora un engany de proporcions colossals, sense cap mena de dubte.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php