Set 252012
 

Ara resulta que sí, que això de la independència, o de l’estat propi, o el que sigui, anava de debò i els defensors de la sagrada unitat d’Espanya comencen a tremolar, sense saber massa què fer.  Fins ara, tenim tres alternatives:  el ningú no trencarà Espanya, d’Aznar, l’oferta de negociar (ara ja no cola) de Rajoy i el federalisme abstracte socialista.

Les dues alternatives populars són ja tan conegudes i tan poc acceptables que no cal ni perdre temps parlant-ne.  Pel que fa al federalisme socialista, la veritat és que és tan possible com que una nau d’habitants de la lluna aterri per solucionar la crisi econòmica europea.

Fa molta gràcia veure Felipe González parlant de federalisme, quan els seus governs va fer bandera de la unitat d’Espanya, rere el canó de la LOAPA.  Segurament el seu antic amic i company de partit, Alfonso Guerra, el del ribot de l’Estatut, també deu ser federalista; o l’exministre i ex-moltes coses, José Bono (abans mort que veure Espanya trencada);  o el propi Rubalcaba, present a governs socialistes de tots els temps, ara pujat al carro de la reforma de la Constitució, com si mai no s’hagués pronunciat contra qualsevol intent de trencament de la unitat del regne.  I si venim a Catalunya, segurament també és federalista el senador Montilla, el mateix que presentava recursos al Congrès l’endemà d’aprovar l’Estatut al Parlament, o tota la colla de dirigents que fa dos dies es proclamaven profundament antiindependentistes i proespanyolistes.

Doncs sí, aquesta mateixa gent és la que ara torna a parlar d’un federalisme que no es creu ningú, només per mirar de no sortir a la foto al costat del PP en contra del futur estat català, perquè els sembla que quedaria lleig.  Però com que tot és mentida, només han calgut unes poques hores perquè hagin aparegut les contradiccions.

Crec que és l’hora de recordar aquella bonica dita que sentencia que qui no vulgui pols que no vagi a l’era.  I qui no vulgui assemblar-se massa al PP, que articuli un discurs creïble i prou diferent, perquè pel que fa a la unitat d’Espanya, ara mateix, el discurs socialista sona igual que el popular.

Quanta raó tenia Pla quan afirmava que el més semblant a un espanyolista de dretes és un espanyolista d’esquerres.

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php