Set 182012
 

“No a la independència”.  Ho ha dit el flamant número 1 dels socialistes catalans, Pere Navarro.  Ara ja sabem on és l’últim reducte d’una proposta federalista que no té cap mena de seguiment enlloc, i molt menys a Espanya.  I com que la proposta federalista és, tal com demostra la tossuda realitat que fa anar de corcoll Mariano Rajoy, una fal.làcia absoluta, ja només queda la independència o l’espanyolitat uniformitzadora, i la primera veu del PSC (o d’allò que en pugui quedar) s’hi ha pronunciat amb contundència, contra una Catalunya estat.

S’agraeix la sinceritat, f rancament.  Ara ja sabem que el procés cap a l’estat propi comptarà amb dos grans opositors:  el PP i el PSC-PSOE,  i amb un seguit d’escolanets, evidentment:  Ciutadans, falangistes, Manos Limpias i altres tardofranquistes.

Ara que s’ha definit amb claredat el terreny de joc, tant aquí com a Espanya, i s’han posat a lloc les fitxes, comença la partida.

Només manca saber si les veus discordants del PSC seguiran les directrius oficials, si aconseguiran canviar la direcció (i l’orientació) o si hauran d’abandonar la formació i crear-ne una de nova, perquè ja és prou evident on ha anat a parar l’experiència dels tripartits i el seu, ara recuperat, federalisme asimètric.  Quin cansament, això de donar tombs i més tombs a propostes inútils que no porten mai a res, com ja es encarregar de deixar clar Alfonso Guerra i altres insignes companys de partit de Navarro durant el procés de destrucció de l’estatut.

Certament, és el temps de la política, en sentit estricte.  Apassionant.

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php