Set 162012
 

No, no tinc cap intenció de parlar de les companyies aèries, ni de les ofertes de vols low cost, ni de res de tot això, ara que toca mirar la cartera, i de quina manera, cada cop que volem fer una mínima passa.  El que pretenc és una breu reflexió sobre una de les imatges, dels somnis, que més m’han atret de sempre:  fer un salt al buid i volar, i la meva realitat de vertigen a les alçades.

Segurament la prudència pròpia dels temps de crisi ens convida a evitar qualsevol moviment no prou calculat.  Ens fa més conscients de les nostres capacitats i de les nostres limitacions i, al capdavall, acaba arraconant els nostres somnis i les nostres fantasies, potser irrealitzables, d’acord, però nostres.

Estic convençut que una de les claus per sortir de la tristor generalitzada en què vivim és no renunciar a cap dels nostres somnis, encara que no puguin ser més que això, somnis, perquè són l’únic que ens permet dibuixar una realitat diferent, millor, més enllà de la realitat tossuda que ens toca viure.  I aquesta realitat ideal, de ben segur, és la porta cap a aquell futur que ens agradaria gaudir.

Així doncs, seguiré somniant que puc volar per sobre dels carrers i de les cases, encara que les alçades em facin enrere, i us convido a conservar intactes les vostres fantasies, malgrat les vostres limitacions, perquè només així podrem ser capaços de veure més enllà de la immediatesa i d’aquesta realitat que algú fabrica per nosaltres i que ens vol vendre com a única possible.

 

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php