Set 142012
 

I si per un cop resulta que fem les coses bé i ens en sortim?  Aquesta és la pregunta que em vaig fer ahir després de sentir el president Mas a Madrid.  Crec que hem de coincidir que el que ahir li vam sentir dir era impensable fa pocs mesos, per no dir fa poques setmanes.

Certament, la gran manifestació de l’11 de setembre, molt abans de fer-se, ja va aconseguir desubicar la classe política en general, però la gran participació que finalment va tenir potser pot servir per reubicar les diferents forces, més enllà de la xerrameca, perquè ja és claríssim i indiscutible qui no està per la feina de l’estat propi, qui sí que està per la labor i qui sembla que s’hagi decidit a oblidar ambigüitats tan antigues com estèrils.

Ahir, el president Mas no va parlar, en cap moment, d’independència.  Ni calia.  Al capdavall, el lema de la marxa de dimarts tampoc no en parlava, explícitament, i tothom sabíem a què hi anàvem.  De manera similar a Madrid.  No es va dir la paraula màgica (o prohibida), però sí que es va parlar, amb claredat, d’un concepte molt més contundent, va parlar d’estat, i no és menor comentar que entre el públic es trobava, justament, un altíssim representant del cap de l’estat espanyol.

Diuen les cròniques que els silencis davant el discurs del president eren més eloqüents, fins i tot, que les seves paraules.  I és que de vegades els silencis parlen per ells mateixos.  Ja posats en clau espanyola, els silencis de La Maestranza, per exemple, són abrumadors.  I després del silenci, només una resposta que evidencia la gran feina del president, ahir:  “Catalunya és Espanya”.  Quina terrible pobresa d’arguments davant d’una autèntica exhibició de discurs polític.

Ahir el president sí que es va posar al capdavant d’un país i de les seves demandes.  Siguem optimistes i pensem que no serà flor d’un dia.  Ara caldrà tenir el cap molt fred i que la pressa no ens faci traïdors.  No podem fer cap pas en fals.  No podem fer res que no hagi de ser una victòria clara que afavoreixi els nostres objectius.  No podem prendre cap iniciativa, per atractiva que pugui semblar, que no tinguem clar que ens suposarà un nou triomf, perquè només així deixarem sense arguments, com ahir, els nostres enemics.  Qualsevol derrota, ara mateix, seria letal i ens faria retrocedir anys, dècades fins i tot.  Ara és el moment de l’habilitat  política, no de les iniciatives suïcides o de resultat incert.

Mereixem molt més del que hem tingut aquests darrers anys i estaria molt bé que, per un cop a la vida, ens anessin les coses bé i ens anéssim acostumant a guanyar.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php