Jun 252012
 

Dissabte escoltava a la ràdio les paraules d’una persona jove que, entre cançó i cançó de l’any 1974, va dir alguna cosa com ara que aquell any encara teníem Franco i ara tenim Merkel.  Aquesta idea, expressada amb tanta naturalitat, em va fer venir esgarrifances, perquè demostra que la dreta més cavernícola ha guanyat i que el franquisme sociològic ha triomfat, finalment.

Portem massa anys empasant-nos que s’assimili nacionalisme (català, evidentment) a nazisme, des de tota mena de mijtans i subjectes més que dubtosos, a nivell democràtic.  Portem massa anys assistint impassibles a l’extensió de conceptes com el de la “balcanització d’Espanya”.  Portem massa anys havent-nos de sentir que la política educativa catalana és com la de Franco, però amb el castella.   Portem massa anys, en definitiva, permetent l’assimilació del feixisme i del nazisme amb qualsevol expressió nacionalista, sense que ningú respongui per parlar d’assassinats massius, de terror i repressió indiscriminada, d’extermini planificat, d’imposició absoluta i per la força de les idees, de pànic a discrepar; sense que ningú, al capdavall, tingui massa interès a mantenir ben viva la memòria d’allò que realment fou el franquisme, si més no, perquè mai no es pugui repetir.

I de cop, ara descobrim que tanta banalització de la dictadura i dels crims nazis els ha descarregat de qualsevol contingut criminal i els fa iguals a figures amb poder, simplement, com Angela Merkel.  Déu n’hi do on hem arribat en poc temps.  Ja tant ens fa un dictador colpista que una cancellera elegida democràticament.

Però és clar, potser aquest és el resultat inevitable de tancar els ulls davant la història, de permetre que El Valle de los Caidos sigui només un recinte religiós, com Montserrat o Santa Maria del Mar;  que el dictador Franco no sigui qualificat com a tal pels historiadors oficials;  que els ministres responsables de la  repressió i de les morts del final del franquisme visquin tranquils i morin en pau, o que els apologetes del totalitarisme tingui barra lliure a tota mena de mitjans de comunicació, amb absoluta impunitat.

Ara que moltes seleccions de futbol aprofiten l’estada a Polònia per visitar alguns camps d’extermini nazis i així recordar als joves esportistes d’on venen i què cal no permetre que torni a passar mai més, Espanya seguix donant exemple al món, ignorant aquesta realitat i banalitzant la història més fosca de l’Europa (i de l’Espanya) dels darrers segles.

Arribar a comparar Franco amb Merkel amb tota naturalitat és el llindar del retorn del feixisme.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php