Mai 282012
 

Senyor president, no sé si sou prou conscient de la magnitud de les vostes paraules, pronunciades des del càrrec que ostenteu, però que el president del país, la primera autoritat i responsable polític últim pugui afirmar que “probablement” l’any que ve caldrà repetir una inciativa com la Marató per la pobresa hauria de ser motiu més que suficient per dimitir.

Senyor president, si tot el que sabeu fer és una crida a la consciència de la gent, malament rai.  No havíem quedat que el vostre era el govern “dels millors”?  Si la resposta a la crisi d’aquests “millors” és aconseguir que Catalunya tingui les pitjors xifres de pobresa en dècades, i especialment de pobresa infantil, no caldria plegar?  Ni que només fos per vergonya davant la nefasta qualitat de vida d’aquestes persones i de l’estat de desànim i desesperança col.lectius que heu contribuit a crear i que les vostres declaracions no fan més que incrementar.

Senyor president, ja podeu estar orgullós de ser president d’un país tan responsable i tan solidari com Catalunya, com bé dieu.  El que ja no tinc tan clar és que nosaltres puguem estar igualment orgullosos d’un president que quan cal donar una resposta social, s’apunta al carro de la solidaritat, no al de la política de debó, al servei del país i de la gent.

Senyor president, sempre he cregut que la feina de la Marató va molt més enllà de la simple recollida de diners, perquè té molt de treball de cohesió social i, fins ara, de posada en valor de la investigació, però només pensar que aquesta gran iniciativa es pugui veure pervertida per interessos polítics per tal d’amagar les vergonyes de la incapacitat governamental a l’hora de fer front a la crisi, em sembla inevitable exigir responsabilitats.

Senyor president, francament, si l’any que ve, tal com anuncieu, cal recórrer a una nova Marató contra la pobresa, espero que el vostre govern dimiteixi en ple i reconegui la seva absoluta incapacitat.  O si més no, que ho facin tots els alts responsables d’economia, habitatge, benestar social, treball (i encara em deixo els de salut i educació) i, com a responsable últim, vós mateix.

Senyor president, les circumstàncies excepcionals reclamen aportacions excepcionals, però servir-se de la bona fe de la gent per tapar les vergonyes em sembla, com a mínim, indigne.   O és que el seu govern és incapaç de recollir tants diners com farà la Marató, ni que només sigui reduint alguns dels privilegis de tots els que hi viuen de la feina política, per exemple?

Senyor president, aquesta Marató contra la pobresa, no ho oblidi, no és la marató de la solidaritat, és la marató de la vergonya davant crua la realitat;  és una resposta social a una incapacitat política que ha hipotecat el futur del país i la vida de milers de persones (tingueu present, sense anar més lluny, que la malnutrició infantil la pagarem durant dècades en forma de transtorns de salut, de subsidis, de desesperança…).  Només pensar que s’hagi hagut de fer aquesta Marató us hauria de fer replantejar moltes, moltíssimes coses de la vostra activitat política.  Que potser demano massa?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php