Abr 272012
 

Què ha passat en el món de la música perquè els videoclips hagin evolucionat des de creacions audiovisuals amb entitat pròpia i, per això mateix, un suport promocional magnífic del tema musical (qui no recorda els de Thriller, The wall, where the streets have no name  i tants d’altres), fins arribar a l’exhibició gratuïta de carn que són, en moltíssims casos, ara?

En nom de la música, i per respecte als seus creadors, em costa molt d’acceptar que un tema musical hagi d’anar acompanyat, perquè sigui valorat i recordat, d’una desfilada de cosos femenins amb el mínim de roba possible, tant si fa el cas com si no.  I no estic parlant, evidentment, de clips d’intèrprets femenines exclusivament (en aquest cas sempre podríem pensar en una promoció més personal que musical).

Serà que em faig vell, però molt malament han d’estar els músics quan cal tirar de pit i cuixa per vendre les seves creacions.  O potser és el públic el que està malament (això potser encara seria més greu).

Algú pot imaginar un pintor o un escultor, posem per cas, anunciant una exposició seva amb una foto d’una dona escultural mig nua i en actitud clarament provocativa?  Doncs això.

Francament, seria molt trist descobrir que ja no queden bons artistes en segons quines disciplines i que l’art (la música en aquest cas) només és el fons  sonor d’un curt eròtic que estem disposats a empassar-nos com a música.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php