A hores d’ara, molta gent que ja tenim una certa edat (perspectiva històrica, si voleu) tenim clar que estem assistint a una marxa enrere social més que destacable i que molt del que estem vivint ens suposa un déjà vu que s’hauria d’haver evitat, encara que ja no hi som a temps. Repassem, si en teniu dubtes, alguns fets d’aquests darrers dies:
– Agressió a un jove, fins al coma, per un grup de fatxes neonazis.
– Vagues de fam en defensa de la llengua.
– Detenció de diversos empresaris i alts funcionaris per pressumptes irregularitats en concessions públiques.
– Denúncia de coaccions de la patronal, a diferents empreses, contra la vaga general de demà.
– Acceptació dels líders religiosos com a interlocutors polítics (si no en teníem prou amb els catòlics, ara hi sumem els musulmans).
– Reivindicació del català a l’escola.
– Retorn dels joves a viure amb els pares, a la feina mal pagada i a la impossibilitat de l’accés a l’habitatge.
– Èxode massiu de treballadors, molts d’ells ben qualificats, cap a altres països, a la recerca d’oportunitats.
– Increment constant de la demanda als menjadors socials.
– Guerra de banderes, impulsada pel Govern espanyol per fer omnipresent la seva.
Francament, del Segle XXI cabria esperar alguna cosa més que el retorn a pràctiques que, amb bon criteri, caldria esperar que ja no tinguessin lloc al nostre país. Però no és així, i tot plegat fa la pinta d’un estrany retorn a finals del anys 70, o principis dels 80, del segle passat.
Només podem confiar que aquest autèntic pas enrere serveixi per agafar una mica de revolada i fer les coses de manera diferent en el futur. En cas contrari, realment tindrem un greu problema, gairebé evolutiu, com a societat i com a país.
