set. 302011
 

Els pares, i d’un temps ençà molt més, tenim una clara tendència a la desídia, pel que fa a les nostres responsabilitats.  Aleshores, quan passa alguna cosa, immediatament correm a buscar un culpable:  l’escola, la societat, la manca de valors, internet… però mai, absolutament mai, nosaltres tenim culpa de res que els passi als nostres fills.

Llegeixo la notícia d’una condemna per pràctiques delictives contra menors a internet i em demano si els pares de les víctimes tenien la més mínima idea de què feien les seves filles davant de l’ordinador.  Imagino que no, evidentment.

Internet, com tot en aquesta vida, requereix un cert grau de maduresa.  Els nens, els menors, no poden entrar a les xarxes socials.  Facebook, per exemple, exigeix un mínim de 16 anys.  Però és clar, és més fàcil no discutir amb els nostres fills i filles i acceptar que hi tinguin el seu perfil, tot falsejant-ne l’edat.

M’agradaria pensar que notícies com aquesta serviran perquè molts pares amb fills menors prenguin consciència de les seves obligacions i, igual que no els deixen sortir sols al carrer, o no els deixen conduir un cotxe, ni que sigui amb ells al seient del costat, no els deixaran sortir, abans de temps, a determinats espais d’internet,  on poden ser víctimes fàcils.

Ah!  i no ho oblidem:  internet no és cap delinqüent;  però la desídia, la temeritat o la irresponsabilitat, tot sovint, esdevenen còmplices.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

css.php