Ago 282011
 

Catalunya és un país que s’ha acostumat a viure de genolls, a demanar permís per a qualsevol cosa i a demanar perdó sempre i en tot lloc, malgrat la inutilitat del gest.  El darrer exemple el tenim en el fet que el jugador del Barça Cesc Fàbregas hagi hagut de demanar perdó immediatament, per tres cops, pel fet d’haver exhibit una estelada durant la celebració del triomf a la supercopa d’Europa.

Cesc passa així a la llista de proscrits esportius que han comès el crim imperdonable de manifestar la seva catalanitat en públic, com Xavi o Puyol i la seva senyera a l’arribada a Madrid després de guanyar el mundial.  De res serveix la humiliació davant d’Espanya, ni la petició de perdó; sempre seran uns proscrits.

Aquesta situació, que podria no ser gaire cosa més que una anècdota, és la trista realitat del nostre país:  demanar perdó, i no obtenir-lo, pel simple fet d’existir i de ser com som.  Denamen perdó per utilitzar el català, demanem perdó per demanar que la gent ens parli en català a Catalunya, demanem perdó per fer lleis pròpies, per tenir una ridícula representació exterior, per voler cinema en la nostra llengua, per aspirar a un mínim reconeixement com a país, per tenir la història que realment tenim…

Cada dia és més evident que som una societat subjugada, vençuda per una Espanya cada cop més superba, i els nostres representants polítics, o bé mostren una submissió evident a l’amo castellà, o bé no tenen cap mirament a trair el país per fer-se un lloc al costat dels que manen de debó o, simplement, es suïciden políticament, jugant un joc de despropòsits i personalismes.

Prou de demanar perdó per ser.  Prou.  Només ho fem nosaltres, mai els dominadors que no dubten a insultar sempre que cal i amb total impunitat.  Avui parlo de futbol, però no només de futbol.  Ja és hora de jugar (i de viure) dempeus i no de genolls.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php