Jun 282011
 

Qualsevol pressió que s’apliqui de manera constant és força segur que acabarà produint algun efecte.  Aquest enunciat ben bé podria servir per valorar la utilitat del moviment dels indignats.

El repte, al capdavall, és mantenir una pressió social sobre la classe política, principalment, que arribi a provocar canvis en el sentit de les propostes dels indignats.  Ara mateix, de fet, veiem com algunes de les propostes ja es comencen a considerar mesures absolutament viables i, per tant, diferents formacions comencen a incorporar-les a les seves propostes, més o menys adaptades:  CiU i el seu projecte de modificació de la llei electoral, Iniciativa i el tema de les hipoteques o, fins i tot, l’actual vicepresident Rubalcaba, que ja apunta cap a la reducció de la despesa militar.

Potser només es tracta d’estratègies preelectorals, però potser no.

Ja veurem en què queda tot plegat i cap a on va derivant, però el que tinc clar és que si moviment dels indignats és capaç de continuar escampant i explicant les seves propostes, barri per barri i poble a poble, i a través d’Interent; si és capaç d’actuar com un autèntic grup de pressió, com un lobby, si voleu, els resultats s’aniran fent visibles.  A poc a poc, perquè els hauran de fer possibles els partits -els únics amb capacitat de legislar quan arriben al govern-, però s’aniran fent visibles.

Quan hi ha idees realment noves i possibles, només és qüestió de temps que vegin la llum.  I en aquest escenari ens trobem: plantejant alternatives i sumant complicitats.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php