Jun 222011
 

El moviment dels indignats està aconseguint, com a mínim, deixar en evidència la classe política i la seva absoluta manca de capacitat d’entendre què està passant.  Posem uns quants exemples:

Duran Lleida admet que la l’economia està per sobre de la política però, tot seguit, afirma que la resposta a la indignació dels joves és en la política. Curiós, si més no, perquè si admetem que la política funciona al dictat dels mercats i que ell mateix es considera responsable del segrest de la política a Catalunya, malament ho té per resoldre res, no? A més, els indignats no només són els joves, i només cal veure alguna imatge de les manifestacions del dia 19.

El president Mas afirma que de la crisi no en sortirem ni amb dreceres ni amb miracles.  Caldria saber quines són les dreceres.  Pel que fa als miracles, potser li ha de dir al seu company de coalició, Duran, que manté que “no és l’hora del liberalisme, sinó de la doctrina social de l’església”.

Diferents veus d’ERC i d’exdirigents de la formació clamen contra l’espanyolisme dels indignats, perquè hi ha massa presència del castellà i poques estelades. Potser, de fet, com passa a tot el país i en qualsevol àmbit. Fora, evidentment, de l’oasi autoproclamat catalanista i d’esquerres on han viscut els darrers anys.

A d’altres forces d’esquerres sembla que els hagi entrat la febre de demanar referèndums per a tot, com a fórmula magistral de participació ciutadana.

A banda dels polítics, per exemple, el director adjunt d’El Periódico, Albert Sàez, afirma que “fora de la política només hi ha la barbàrie”. Fa dies que no llegia una frase més absolutista i amb menor amplitud de mires. Penso que no cal comentar res més, perquè la frase ja ho diu tot.

Panorama lamentable.  I el més trist és que hagi de tornar a ser el President Pujol, ara que ja no exerceix de president, qui aporti una mica de sentit comú amb raonaments com ara:  “entenc que hi hagi molta gent indignada. Hi ha molta gent que el que té són problemes familiars, arribar a final de mes, gent que mai de la vida s’hagués pensat que aniria a una manifestació d’aquestes característiques” per, tot seguit, parlar de “desesperació” com a causa de la indignació.

Només des de la correcta interpretació dels fets podrem començar a canviar les coses i, com veiem, no sempre el diagnòstic és correcte.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php