L’ofensiva anticatalanista del PP segueix fil per randa allò que diuen que diu la seva constitució i, amarats del secular esperit castrense hispà, la llancen per terra, mar i aire.
Ja hem vist els avions que intenten emprenyar, els vaixellots aquells que busquen les pessigolles als pescadors i la infanteria de tota mena personatges mediàtics o polítics que apropen la suposada apocalipsi independentista al públic en general.
El millor de tot plegat? Que ja ha passat el temps en què podien arribar a fer por. Ara mateix, dubto que ningú amb una mica de senderi es pugui prendre seriosament les seves tàctiques i les seves declaracions. Bé, ningú de casa nostra, perquè a l’Espanya imperial, ben segur que sí.
O molt m’equivoco, o el lio de Rajoy ha passat a ser un enorme merder del qual no saben com sortir-se’n, i menys quan els mitjans convencionals: la mentida, els mitjans afins i l’exèrcit, ja no els poden aportar res de positiu. I la millor mostra d’aquesta inutilitat la tenim en una curiosa indisposició d’un dels seus ideòlegs principals, José Maria Aznar.
Que s’ho vagin fent mirar, tots plegats. I que es posi bonet l’expresident.
