oct. 282012
 

“Emapatia” és una d’aquelles paraules que han passat d’un ús científic, i per tant limitat, a un altre de més general, recollint, si fa no fa el seu sentit original, però adaptant-se al nou àmbit d’utilització.  En aquest ús més general que té actualment, la podem definir com la capacitat d’entendre els sentiments, els raonaments i les motivacions dels altres.  O si voleu, allò de posar-se en el lloc d’un altre.

Fa uns dies vaig llegir la notícia d’uns nois que es van rapar el cap per acompanyar un dels seus amics a quimioteràpia.  Evidentment, el noi malalt és només un, el tractament el rebrà només un i el patiment serà només seu, però el gest dels seus amics segur que no és en va, ni per a ell, ni per als nous rapats.

No és fàcil fer costat els que pateixen, més enllà de les paraules, però és imprescindible.

Cada dia llegim notícies i més notícies que ens volen apropar realitats molt dures.  És urgent que qui ara mateix ho està passant realment malament no se senti sol.  Això no solucionarà els seus problemes, però la solitud pot ser letal.  Com ho hem de fer?  No ho sé, però cal trobar la manera.  Cadascú la seva, dins de les seves possibilitats i del seu entorn.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

css.php