El conseller de Benestar i Família ha avançat un pla del Govern per potenciar els valors socials. Malament rai quan els valors, com a patrimoni individual i social, s’han de promoure des de l’autoritat. Molt malament ha d’estar una societat per arribar a aquest punt.
Un recent estudi de l’Obra Social «La Caixa» posava al descobert el paper de la família en la superació individual de la crisi, gràcies a l’ajuda entre els seus membres. Potser aquesta serà una de les poques coses positives d’aquests anys: el redescobriment de la importància de la solidaritat familiar, un concepte molt devaluat a causa de l’individualisme més egoista. Quan tot falla, acabem tornant a una de les poques seguretats reals que tenim. Acabem tornant als nostres.
Si el Govern busca fomentar la reflexió sobre què som i on anem, com a persones i com a societat, benvinguts siguin els esforços, però no em puc estar de pensar que potser tot plegat no passarà d’un brindis al sol, sense cap contingut ni, sobretot, cap resultat.
Caldrà esperar a veure com avança aquest pla, perquè recuperar el sentit comú i els valors que defineixen l’essència de la humanitat, d’allò que ens ens fa realment humans (solidaritat, esforç, tolerància…), és una necessitat bàsica per enfortir-nos com a persones i com a país, i no ens podem permetre el luxe de perdre aquest actiu i esperar que no passi res. Però el que no acabo de tenir clar és si pot fer per decret.
