El PP i la llengua

Les darreres eleccions autonòmiques i l’arribada del PP a la presidència de diferents comunitats ens donen una visió molt nítida de què podem esperar, des de la perspectiva de la llengua, si arriba al govern espanyol; sobretot si ho fa amb majoria absoluta.

País Valencià:  res de nou ni cap nova sorpresa.  Tancament dels repetidors de TV3, marginació del català a l’escola, defensa numantina del valencià com a llengua, en contra de l’opinió de la comunitat científica…

Illes Balears:  el nou govern es planteja definir un estàndard lingüístic balear.  Imagino que ha pres bona nota de les pràctiques valencianes i veu que fragmentar la llengua és una bona via per fer-la desaparèixer del mapa.

Aragó:  una de les primeres declaracions de la nova presidenta van ser en el sentit de reformar la llei de llengües per anar contra el català, llengua que considera imposada.

Catalunya:  el PP encara no hi governa, però ja fa mesos que patim una deriva, clònica de l’ideari de Ciutadans, d’anar deixant en segon terme el català, en favor de la lengua común, a banda de mantenir oberta la seva croada particular contra la immersió a l’escola.

Aquest és l’escenari.  Si hi afegim el nou recurs d’inconstitucionalitat del govern del PSOE contra la llei de l’occità i el trist paper i les mentides d’anys i anys pel que fa a la presència del català a Europa, ja no ens queda cap dubte que estem sols.  Ben sols.

La pregunta, però, és:  i nosaltres, quina política lingüística volem fer?

Tweet