Jul 272011
 

Si un dels principals objectius de les crítiques dels moviments d’indignats són les entitats bancàries, el temps i la realitat no fan altra cosa que carregar de raó totes aquestes queixes.

Recomano la lectura de les xifres que ens presenta el periodista Ignacio Escolar en el seu “Escolar.net“, per entendre la magnitud de la tragèdia que suposa la irresponsable gestió de diferents caixes que, al capdavall, rebran uns diners públics que pagarem, per variar, entre tots.

El darrer cas, per no dir “escàndol” directament, és el de la CAM, alguns dels directius de la qual, ara fa un mes justet, es van repartir uns bons calerons per deixar, via prejubilacions en el marc d’un ERO, una caixa arruïnada.  Ah! i tot perfectament legal, només faltaria. Tan legal com, malgrat la seva ruïnosa situació, multiplicar els crèdits a la Generalitat Valenciana (que també acabarem assumint nosaltres, evidentment), o concedir crèdits als seus directius molt per sota dels preus de mercat, amb el beneplàcit, evidentment, del govern valencià.

Indignant i lamentable tot el que està passant amb el “sòlid sistema financer” que ens volia vendre el president Zapatero.  Si aquesta és la seva idea de solidesa, tot té sentit i no costa gens d’entendre per què som on som.

Cada dia m’agraden més les polítiques socials, progressistes i d’esquerra d’aquest govern…

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php