Jul 252011
 

Els crims d’Oslo em fan girar els ulls cap als discursos integristes que han exhibit sense cap pudor diferents formacions polítiques i que, en alguns casos, les han portat al govern municipal.

És com si idees com ara la supremacia occidental, la lluita contra els immigrants (delinqüents en potència, per defecte), la necessitat de recristianitzar Europa… fossin elements normals del debat polític.  I no ho són.  No ho poden ser.

El concepte de reconquesta que hem vist aquests darrers dies fa por, perquè implica el pas del debat ideològic a l’acció armada.  I ja n’hem vist els resultats.  De fet, ja fa anys que sabem què es pot arribar a fer en nom d’una croada.

On són els límits de la xenofobia?  Europa sencera, i Catalunya també, assisteixen a una proliferació de discursos polítics que prou bé es podrien haver extret de l’ideari (per dir-li d’alguna manera) d’Anders Behring, i ens els empassem sense pudor i els assumim com a normals, igual com les llibreries d’ultradreta, les misses feixistes, la impunitat del grups neonazis del País Valencià, els candidats que han fet bandera d’allò de “primer els de casa”, per amagar un claríssim “fora els de fora”, o els mitjans de comunicació que els donen difussió i els amplifiquen.

Molt em temo que els crims d’Oslo no seran un fet aïllat.  L’odi a la diferència creix de manera imparable i la línia que separa la paraula del fet és massa prima, i molt més encara quan el sistema no és capaç d’aportar solucions a les necessitats socials més bàsiques, com ara.

Els assassinats d’Oslo ens escandalitzen perquè els morts són bàsicament blancs.  Quan siguin d’una altra raça, quina serà la resposta?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php