set. 042018
 

L’univers de les paraules és tot un territori canviant, fascinant i sempre per descobrir.  Si ens hi fixem una mica, trobarem paraules que cauen en l’oblit, d’altres que van canviant de significat al llarg del temps, d’altres que de cop adquireixen una actualitat insospitada, altres que tothom fa servir i que ben poca gent sap realment què volen dir… en fi, una mena d’ecosistema lingüístic que val la pena preservar sense ingerències de tot allò que li és aliè i perniciós.

El terreny de la política, amb els seus seus dos grans depredadors naturals:  els propis polítics i els mitjans de comunicació, són experts en pervertir i forçar fins a límits insospitats els sentit de les paraules.  Pensem-hi només un moment i ens serà fàcil trobar declaracions de líders i titulars de premsa que ens fan girar el cap per comprovar si realment hem sentit o llegit allò que ens ha semblat sentir o llegir.  O, si voleu, penseu en la manipulació del significat de tants i tants conceptes, com s’està produint en el procés judicial contra l’independentisme.

És trist, però és real.  I també ho és comprovar com paraules amb un significat ben clar van perdent el sentit fins a acabar sent formes tan sacralitzades que, potser per excés de puresa i de veneració, acaben buides de tot sentit.  Aquest, penso jo, és el fenomen més destructiu i més perillós, perquè depassa l’àmbit estricte del lèxic i arriba a desvirtuar la realitat social.  Segurament, ara mateix, la paraula més prostituïda i, per tant, més despullada de tot significat (qui gosa explicar què vol dir, realment i què comporta), però alhora més santificada i aparentment intocable, per més que ens dolgui admetre-ho, és “república”.

css.php