juny 082018
 

Si és veritat que la pluja neteja, aquest país hauria d’estar, a hores d’ara, com una patena.  Però començo a pensar que tenia raó aquell que va dir que al meu país la pluja no sap ploure, i no sé jo si l’excés d’aigua que portem acumulat aquestes darreres setmanes ha dut la tan necessària netedat, o si ha contribuit a empastifar-ho tot una mica més.

En termes mediambientals, segur que els aiguats han fet més bé que mal, sobretot pel que fa a reserves hídriques, a neteja de la contaminació i a la humitat del subsòl.  Però si parlem en termes metafòrics -això que tant ens agrada- està molt per veure si acabarà fent net tot el que caldria;  i aquí és quan l’optimisme em cau per terra, de manera gairebé inevitable.

Vivim temps de canvis, temps de renovació.  Però com va dir algú, de vegades cal canviar-ho tot perquè res no canvïi, igual com, de vegades, massa pluja acaba embrutant més que netejant.  Però siguem optimistes, malgrat tot i, agafant-nos fort a una altra vella dita, no oblidem mai que canviar no fa polls, tot esperant que també conegui l’expressió tothom que decideis el canvis i s’animi una mica a passar l’escombara i la manguera per allà on calgui;  perquè la pluja, com va dir aquell vell sabi, M.Rajoy, avui sembla que ja jubilat, cau i ningú sap per què.

Permeteu-me una mica d’ironia per encarar amb humor un llarg cap de setmana, i fins dilluns.

css.php