set. 192017
 

Ja és ben veritat que la narració de la realitat sempre l’escriuen els més poderosos, amb absoluta independència, tot sovint, de qualsevol mena de moral o d’ètica.  Aquests dies, de fet, estem assistint a l’exhibició en grau superlatiu de hipocresia aplicada a la política i a la suposada consciència democràtica de la societat.  I és que si el referèndum previst per al dia 1 d’octubre no només és inconstitucional, sinó que se’n pot prohibir qualsevol comentari als mitjans, qualsevol mena de publicitat o qualsevol acte que en faci allò que en diuen apologia, o que convidi a participar-hi, sempre que sigui en favor del “sí”, no passa ben bé el mateix quan les opinions, els comentaris, o la informació van en sentit contrari.

Fa no gaires dies que un conegut diari espanyol presentava, a doble pàgina, un ampli reportatge sobre allò que en diuen intel·lectuals espanyols convidant a no participar en el referèndum del dia 1, sense que la fiscalia, ni el govern, ni la fidel infanteria de l’oposició, ni ningú fes cap escarafall ni intervingués de cap mena.  Ahir, per contra, llegia els clams corals contra un cartell en què Arran posa cara als regidors que s’oposen al referèndum a Lleida.  És a dir, que assenyalar amb el dit alts càrrecs, alcaldes i persones en general, si defensen la participació i el “sí”, és lícit i democràtic, però fer el mateix amb aquells que s’oposen al referèndum és amenaça, feixisme i cal perseguir-ho per tots els mitjans.

No sé què passarà d’aquí al dia 1, ni més enllà, però si ens fixem una mica en el grau d’hipocresia i en la violència verbal que alguns estan gastant darrerament, cap escenari no és impossible, per més fantasiós que ens pugui semblar ara mateix.  La part positiva?  estan acabant de caure les últimes màscares que encara amaguen el rostre cruel i indigne d’un franquisme encara ben viu, i tothom es va mostrant tal com és en realitat.



css.php