Feb 252017
 

Avui, dissabte, cop més.  I com acostuma a passar, això de tancar la setmana (diumenge és tota una altra cosa) convida a fer un cop d’ull enrere, un balança ràpid per veure com ha anat tot plegat i si n’estem prou satisfets.  Si el resultat és positiu, tenim l’íntima sensació que malgrat tot els problemes, que sempre hi són, tot està en ordre, tot està bé, i ens sentim a gust per encarar amb il·lusió el cap de setmana.

Aquest dissabte, a més, és dissabte de carnaval.  Festa grossa, festa vitalista, carnal, gairebé pòrtic d’entrada a una primavera que ja fa mans i mànigues per fer fora l’hivern, un any més.  I és que ja tornem a ser a carnaval, dies que conviden a disfressar-nos, a inventar una nova realitat o, en un exercici suprem de transformisme, a treure’ns les màscares que potser ens posem cada matí, i ser nosaltres mateixos.

Sigui com sigui, dissabte i carnaval són un parell de bones raons per celebrar que estem vius, que no estem sols i que tot està en ordre.  Tot plegat, no és poca cosa, tal com ens recorda aquesta bonica cançó de la gran Celia Cruz.

YouTube Preview Image

css.php