Gen 152017
 

Tal dia com ahir va morir, fa quaranta anys, Anaïs Nin, un dels noms maleïts de la literatura universal i una dona extraordinària que, a principis del segle XX es va atrevir a dir, fer i escriure tot allò que moltes dones -i homes- no gosaven, ni potser gosen encara.

Aquesta efemèride em sembla prou interessant per recuperar un parell de qüestions que sovint passem per alt i que no em semblen pas menors.  La primera és la invisibilitat de molts talents que viuran i moriran a l’oblit, o que es voldran convertir en invisibles perquè no segueixen les pautes de la societat benestant.  La segona, la necessitat de transgredir les normes, les convencions i, senzillament, viure amb dignitat i en pau amb un mateix, potser l’única mesura de la felicitat individual, malgrat totes les dificultats i reptes que la vida ens va plantejant.

En aquest enllaç hi ha un petit recull de cites dignes de recordar d’aquesta dona excepcional i molt desconeguda.  I si us pica una mica més la curiositat, en aquest altre hi trobareu algunes més i algun que altre text traduït a l’espanyol (les traduccions al català són poc més que invisibles, a Internet, més enllà de les referències bibliogràfiques).  Us proposo de mirar de trobar textos d’aquest esperit lliure que va arribar a afirmar que no veiem les coses com són, sinó com som. Molt gran.

css.php