Nov 172016
 

Ahir, al Congrés dels Diputats es va viure un canvi de posició interessant, quan el PSOE va passar d’abstenir-se en el nomenament de l’exministre Fernández Díaz com a president de la Comissió d’Exteriors, a votar-hi en contra i, de passada, vetar-lo per a qualsevol altre nomenament similar.  Val a dir que, finalment, aquest canvi de postura va quedar aigualit perquè l’exministre va aconseguir la presidència de la Comissió de Peticions, reservada al primer partit de la cambra i, per tant, sense votació prèvia.  Tots contents, Fernández amb un sobresou important, cotxe oficial i assistent, i el PSOE marcant postura d’oposició.

Aquesta anècdota, perquè en el fons la cosa no passa d’anècdota, em va recordar aquella locució adverbial tan nostra:  “de grat o per força” i vaig pensar la diferència entre la manera d’actuar dels partits i de les persones (de les bones persones).  Els primer acostumen a actuar per força i les segones, de grat.  Ahir es va veure clar:  el PSOE va canviar la seva intenció inicial per pressions de l’esquerra i per por a ser retratat en el bloc dretà, i l’exministre va acceptar una presidència menys interessant que la d’Exteriors, perquè era l’única manera de conservar uns ingressos extra i uns privilegis  que sempre fan gràcia i als quals es veu que tenen dret de per vida determinats càrrecs de tots els governs i de totes es administracions.  D’exemples ens ens sobren.

La gent normal, per sort, sabem actuar de grat.  De bon grat, fins i tot, per adequar-nos a les noves realitats o als errors, si cal.  Les circumstàncies externes ens fan fer les coses per força, sovint, però al nostre interior encara guardem la capacitat de fer per convicció.  Si algun dia la política es fa una mica humana potser serà una mica millor i molt més digna.  De moment, els exemples d’ahir haurien de causar vergonya aliena.  Però ni això.

css.php