maig 142016
 

A punta de dia, torno a veure a l’horitzó els colors de sempre, que anuncien que el sol arriba.  Per fi blaus, vermells i grocs indescriptibles per substituir la uniformitat monocromàtica del gris de pluja i fred.  Torna la primavera, tot just ara que encetem un cap de setmana llarg, amb un dilluns festiu a mode de propina, sempre d’agrair.

Admetem que ens agrada, i molt, trencar les rutines.  Ens agrada aquell dia festiu a mitja setmana o aquest altre estratègicament situat per allargar el diumenge.  Fa canviar l’humor i l’estat d’ànim i ens retorna les ganes de fer i de descobrir coses noves.  Admetem que amb poca cosa ja fem i en tenim prou.  No ens calen grans viatges ni exòtiques aventures a terres llunyanes.  Un dia de festa per sorpresa i sabem obrir-nos un univers de possibilitats que ens alegren el dia.  Cadascú a la seva manera, a casa o a fora, amb els de sempre o sense ningú, amb plena activitat o en repòs.

De moment, la cosa pinta bé.  Miro per la finestra i veig una paleta de colors magnífica desplegant-se davant meu, com el cartell canviant que anuncia un dia de llum i serenor.  No es mou cap fulla;  talment com si els arbres també estiguessin a l’aguait d’aquesta claredat retrobada després de dies de pluja i foscor.  L’expectativa fa venir ganes de fer coses diferents.  Em deixaré portar.  Tanco fins dimarts.  També tinc ganes de retrobar la llum i tots els matisos d’aquell blau de sempre.

css.php