oct. 042015
 

Ara sí que sembla que l’estiu ja és del tot història i que la tardor en comença a cobrir amb la seva capa de mil i un colors de fulles seques i de fruits esperats.  La tardor té mala fama, pobra, perquè ve acompanyada de pluges, de ventades, de dies cada cop més curts i de les primeres baixades en les temperatures.  Ens convida a tancar-nos a casa, a encendre els primers focs i a alentir el nostre ritme, en una mena d’estranya hivernada abans d’hora.

Però d’alguna manera, i con si ens volgués compensar aquesta grisor que comença a planar sobre tot plegat, la tardor ens regala alguns dels productes més exquisits:  bolets, magranes, castanyes, anous, caquis, codonys, carabasses, moniatos… i l’espectacle magnífic dels arbres despullant les seves branques en un esclat de colors indescriptible.

I com sempre, nosaltres triem:  ens deixem dur per l’absència progressiva del sol i la calor, o ens llancem de ple a gaudir de la nova estació i tot el que ens ofereix?  Crec que val la pena no deixar escapar res d’allò que cada any se’ns dóna i perdre’ns tant com puguem entre fulles grogues i castanyes calentes, redescobrint de nou tot el que la tardor ens ofereix.  Perquè encara que pugui semblar que tot s’acaba i se’n va, tot és nou, a la tardor.

css.php