Set 092015
 

Cada dia que passa se’ns fa més evident que rere una falsa túnica de suposat respecte a les lleis i a l’estat de dret s’amaga l’autèntic uniforme del franquisme.  No fa gaires dies, la vicepresidenta del Govern d’Espanya intentava justificar la reforma del Tribunal Constitucional per convertir-lo en tot un tribunal d’excepció, amb l’argument que qui no fa res dolent i segueix les normes no ha de tenir por de res.

Ja vaig dir que aquest argument servia per justificar-ho tot, pena de mort inclosa.  I ha tardat ben poc un altre membre del mateix govern a confirmar-ho.  Concretament, el ministre de Defensa, que ahir va dir que si tothom feia el que havia de fer, l’exèrcit no intervindria a Catalunya, justificant així una involució militar davant d’un determinat resultat electoral.

El ministre Morenés, autèntic ministre de la guerra, segons les seves declaracions, ens ha volgut recordar qui mana, en aquest país.  De tota manera, l’únic que ha aconseguit és deixar clar el seu particular concepte de democràcia i, de passada, el del govern del qual forma part (no ha estat cessat, ni s’espera que ho estigui), encara que la vicepresidenta hagi hagut de sortir immediatament a mirar d’apaivagar els ànims, sense adonar-se que estava contradient el seu argument de fa uns dies.  Coherència que no hi falti.

Ara ja ho sabem, fem bondat, que si el jutge de torn, que ben bé pot ser un ministre, pensa que no fem les coses com cal, es posarà la caputxa de botxí i esdevindrà executor de les sentències que ell mateix dicta, jutja i executa.  Tota una lliçó de democràcia, un cop més, i un nou insult a tots els militars que porten dècades intentant, sense massa èxit pel que es veu, que l’exèrcit espanyol sigui plenament democràtic i no una rèmora de la dictadura.  Exactament igual que determinats governants, dit sigui de passada.

css.php