jul. 022015
 

De vegades no sabem definir amb prou claredat el significat d’algunes paraules.  Però de tant en tant trobem fets que ens ajuden força.  Un darrer exemple el tenim en les declaracions de Miguel Cardenal, president del Consejo Superior de Deportes, a propòsit de l’expedient que ha obert la UEFA al Barça amb motiu de la presència d’estelades i dels crits d’independència a la final de la Champions.

I és que les paraules de Cardenal, a hores d’ara difícils de trobar íntegres, que ben poc diuen de l’expedient, però molt de ressentiment contra els catalans i especialment contra el president Mas, descriuen perfectament el significat de la paraula «odi».  Escoltar les seves paraules fa innecessari qualsevol debat sobre l’expedient, perquè fan evident d’on venen aquestes iniciatives i per què es posen en marxa.  I res, absolutament res, tenen a veure amb l’esport.

Les declaracions de Cardenal són una mostra més de com pensa la gent vinculada a un govern que no té cap problema a mantenir una ministra que declara que les urnes són perilloses, o que dicta una llei de seguretat ciutadana que ens fa retrocedir quatre o cinc dècades en matèria de drets ciutadans.  I encara ens volen fer creure que amb aquesta gent és possible un acord per aconseguir una sortida pactada a les demandes de Catalunya.  Santa innocència (o santa mala fe, per no dir «odi» o «autoodi», fins i tot).

jul. 012015
 

Ves per on, ara resulta que és estiu i que fa calor.  Mira tu, quina cosa.  I com que fa calor, les administracions, els serveis informatius, els meteoròlegs i tothom que li ve de gust, dóna consells de què fer per no suar més del compte.  Val a dir que són per emmarcar la major part d’aquests consells:  hidrateu-vos (és a dir, beveu), mireu de passar per l’ombra, no sortiu a fer segons què a les hores de ple sol… vaja, tot de novetats que sort que ens les aconsellen perquè no se’ns haurien acudit mai, a nosaltres solets.

Doncs que vagin prenent nota aquests que dicten tan sàvies recomanacions:  al tros, no n’hi ha, d’aire condicionat.  I a moltes fàbriques fa calor, i moltes cases encara rai si tenen algun ventilador per remoure l’aire.  I així ha estat sempre, de fet, sense que calgués ningú per donar consells.  Això sí, a ningú se li hauria acudit mai sortir al migdia, a fer running i a suar la cansalada, per dir alguna cosa, i ara no se’ns fa gens estrany.

També val a dir que si un pobre padrí té l’ocurrència de morir a l’estiu i les administracions no han advertit amb prou intensitat dels perills de la calor, encara hi haurà qui acusi el conseller de Sanitat de temerari i irresponsable.  Potser prou que n’és, però no per això.

Francament, trobo lamentable i ridícul alhora que necessitem les directrius administratives per a tot el que fem:  a l’estiu, per esquivar la calor;  a l’hivern pel fred;  si fa vent o si hi ha boira, perquè no ens passi res, per entrar a l’aigua… i així fins a l’infinit i més enllà.  I si provem de fer servir una mica el sentit comú?  Al capdavall, és el que sempre ha fet l’home davant les inclemències del temps – que fa dies que estan inventades-, i no li ha anat tan malament, sense indicacions televisades.

Com volem aspirar a ser un poble sobirà si som incapaços de passar l’estiu sense ajuda governamental?  Així, no anirem enlloc.  Però si per casualitat és el Govern el que es passa de llepafils, i no pas nosaltres d’insolvents, diguem-ho ben alt, a veure si entenen que sense ells ni les seves directrius també sabem viure.

 

css.php