Jun 212015
 

Avui, oficialment i astronòmicament comença l’estiu.  Tot a punt?

L’estiu és un temps curiós, estrany, ple de contrastos.  És un temps de descans per a molta gent, de vacances, en què l’activitat s’alenteix, com mig paralitzada per la calor.  Al mateix temps, però, és temps d’activitat frenètica al camp, al sector turístic, o entre els organitzadors dels festivals de música, sense anar més lluny, que en molts casos han de fer el seu particular agost en poques setmanes.

L’estiu és un anar i venir de gent amb objectius i realitats molt diferents, que es barreja en una estranya combinació humana i social que més que mai no sap de fronteres, d’idiomes ni de cultures, i que finalment es reordena, cap a finals de setembre, com si la tardor exigís tenir tothom a lloc per mostrar la seva esplendor.

Per a mi, l’estiu és temps de fer coses diferents a les habituals.  Temps de descans de la feina de cada dia, i temps d’aquella feina que vas deixant de banda a l’espera d’un moment millor.  És temps de buscar llocs, sensacions i experiències noves i de retrobar la calma i la serenor al costat de qui sempre m’acompanya, però molt lluny del ritme gairebé dictatorial de la rutina de la resta de l’any.

Cadascú té el seu estiu particular, i tot sovint molt lluny dels tòpics, de les operacions biquini, de la música insuportablement repetitiva, de la poca roba, o de la barreja de sol i platja, que tot sovint se’ns ven com a única realitat possible.

css.php