maig 012014
 

Avui, primer de maig.  Mira tu.  Dia del Treball, diuen.  Què voleu que us digui, però aquesta data em sona a burla enorme, per molt diferents motius:

– Perquè tenim una gran patronal que exigeix a crits la restauració de l’esclavitud laboral, sense cap dret, cap garantia i amb sous ínfims (i encara si no poden contractar sense sou), enmig del silenci -no ens enganyem- per resposta.

– Perquè tenim el sindicats més desapareguts i més desprestigiats de la història.

– Perquè ja cansa que ens vulguin vendre que una quarta part de la població a l’atur, i la meitat en el cas dels joves, és una situació acceptable, i que vivim una recuperació fantàstica.

– Perquè no podem admetre la pobresa entre gent amb feina.  Aquests sous són competitivitat?  De qui?

Avui, els sindicats convocaran manifestacions i cridaran no sé quantes coses.  I tot plegat sonarà a hipòcrita, a fals, a antic, a molt antic.  Mentrestant, la situació seguirà sent la mateixa, i jo seguiré tenint la sensació que tot plegat no és massa més que una burla, que un insult massiu, que només beneficia els poderosos de sempre i quatre arreplegats que han trobat una excel.lent manera de viure en les estructures que ens haurien de defensar.

Ara que, ben mirat, potser tot és nou i té sentit.  Al cap i a la fi, no anem a tota màquina cap a un sistema laboral més propi de principis del segle XX que no del XXI?

css.php