febr. 122014
 

A la vista de les iniciatives polítiques del PP, hi ha una pregunta que flota a l’ambient:  on volen arribar?

En aquest parell d’anys llargs de legislatura els populars han fet miques els drets laborals dels treballadors; han abaratit els acomiadaments de manera vergonyosa; han donat tot el crèdit que han volgut als bancs; han empobrit la societat fins a xifres pròpies de fa tres dècades; han iniciat un procés de recentralització de l’estat que apunta a la destrucció del sistema autonòmic; han reobert el debat no ja sobre les condicions de l’avortament sinó sobre l’avortament mateix; estan preparant una legislació que perseguirà qualsevol tipus d’oposició al carrer, a les xarxes i allà on sigui; han retallat els pressupostos d’educació i d’investigació de manera que costarà dècades recuperar posicions, si mai aspiren a tenir un mínim de competitivitat; han eliminat el principi de justícia universal, per tal de deixar impunes crims contra la humanitat; han destrossat el món de la cultura, llevat, evidentment, de la compravenda d’objectes artístics i dels toros; han desfermat una autèntica croada contra el català, a tots els territoris allà on es parla; han fet tornar el fantasma de l’emigració massiva de joves en busca d’una oportunitat i d’un futur; han fet pràctica habitual de la deslleialtat institucional;  han fet créixer, i de quina manera, la distància entre rics i pobres; han posat tot un sistema judicial al servei d’objectius partidistes… i per sobre de tot, encara ens volen fer creure que això és progrés, que les coses van bé, que la crisi econòmica ja és història i que són més demòcrates, respectuosos i tolerants que ningú.

I podem seguir i seguir repassant les glòries d’aquest nefast govern.  Al final, sempre arribarem a la mateixa pregunta:  fins a on volen arribar?  en què ens volen convertir?  i jo afegiria:  fins quan volen retrocedir en el temps?  Esgarrifa pensar-hi.  De moment no ens trobem tan lluny de fa 30 anys (i en segons què, molt més enllà, encara).  I seguim enrere, sense cap ombra d’oposició capaç de contruir una alternativa.

Tenim el dret legítim de mirar endavant i de mirar al futur i no al passat.  I per això, també, ens cal marxar d’aquesta Espanya anacrònica i retrògrada.

css.php