Gen 262014
 

Aquestes setmanes d’hivern, un cop passades les festes nadalenques se’m fan especialment llargues, amb caps de setmana lents, sense gaires alicients més enllà de les tardes en calma, a casa.  Deu ser el preu a pagar per tots aquells que ni sabem gaudir de l’esquí, ni som sortidors de mena, ni ens hem sabut acostumar mai a moltes de les pràctiques habituals pròpies dels dies de festa.

D’alguna manera, és com si el fred i el mal temps (el vent, sense anar més lluny) és robessin les ganes de fer qualsevol cosa que ens faria saltar immediatament de la cadira, només amb una climatologia més amable.  Però les coses són així, i el calendari és tossut.

De tota manera, avui és diumenge i sortirem.  Anirem a veure alguna d’aquelles coses que de tant a prop com les tenim, les ignorem.  Avui vencerem la mandra, plantarem cara al temps que vulgui fer i mirarem d’omplir el dia amb novetats, amb descobertes i amb il.lusions vestides de mudar, al costat de la millor de les companyies.  Avui reivindicarem, d’aquesta manera tan senzilla, i potser fins i tot tan ridícula, que encara tenim el dret, i el  deure, dil.lusionar-nos i de fer realitat algun que altre raconet oblidat de la imaginació.  Avui farem cas a aquella dita que  afirma que si fixes la teva mirada al sol, l’ombra et quedarà al darrere.  Doncs això.

css.php