jul. 092013
 

El cas Bárcenas va camí de ser el buc insígnia de l’esfondrament definitiu d’un determinat sistema de partits i d’alguna que altra generació de personatges que han fet caixa amb la política.  I de quina manera.

Ara, s’han filtrat els suposats comptes del PP.  Uns comptes corresponents a uns quants anys més que els que afirmen conservar, a demanda del jutge.  Però bé, ja se sap que allò que tu suposadament no guardes, algú, especialment si mai s’ha digitalitzat, ho pot tenir ben protegit, amb pany i forrellat.

I és que això de l’enriquiment a costa de la política no és nou, ni exclusiu dels populars.  L’únic problema és arribar a provar-ho davant un jutge i trobar un jutge capaç de dictar determinades sentències.  Potser ara som una mica més a prop de condemnar determinats personatges, tant populars com socialistes, o com il.lustres membres de la societat benpensant catalana, perquè no oblidem que aquí tenim un tal Millet que calla molt més del que diu i que, de moment, està en un discretíssim segon pla informatiu.

Posats a demanar estructures d’estat, que tal un sistema de partits i una renovació de noms (i de cognoms) que ajudi a dignificar l’exercici de la política, si més no a casa nostra?  Els Bárcenas, els ERE andalusos i tot plegat, ja s’ho faran.  Al cap i a la fi, ja diu la dita que cada terra fa sa guerra, i la nostra té música de fons i tot.

 

css.php